dilluns, 1 de juliol del 2013

El que la gent valora

No sóc analista polític ni politòleg ni tertulià radiofònic. Com a simple espectador de la realitat política a Catalunya i després de llegir l'última enquesta del CEO, podem arribar a vàries conclusions, però m'agradaria posar l'accent a un aspecte.

Em sembla que la gent el que valora és la renovació dels líders dels partits. Per exemple, el cas d'ERC és evidentíssim. ERC no ha canviat excessivament el discurs. Simplement l'ha "arregat", ha renovat l'executiva, ha psat cares noves i, evidentment, un líder amb credibilitat, que comunica bé, amb caràcter proper i cara de bon noi. No és poc. Això la gent ho valora, ara més que mai.

En un moment en el que la política està desprestigiada (i on és més necessària que mai) cal que els partits es renovin, no siguin esclaus de favors, de poders i contrapoders. Per exemple, el cas de CiU, un dels factors de l'èxit de CiU a les eleccions del 2010 va ser posar al capdavant de les circunscripcions de Girona i Lleida, joves polítics prometedors com Santi Vila i Albert Batalla. Saba nova, noves cares i noves maneres de transmetre el projecte. Els discursos repetits per la mateixa gent, al final, cansen, deixen d'il·lusionar i desmotiven. Més en èpoques de crisi, retallades i austeritat.

Discurs i anàlisi a part mereix el PSC, on la renovació ha estat tant profunda que ha exclòs part de les seves sensibilitats. Cosa que l'ha debilitat. És a dir, que solament la renovació de cares, si no va acompanyat d'un discurs coherent i un projecte sòlid, no serveix de res. 

La gent vol renovació, vol cares noves, vol rotació i, a la vegada, també vol lideratges forts i amb un projecte clar pel país. I tenim un país amb polítics que reuneixen aquestes característiques. A totes les cases. El mateix Vila ho està demostrant com a Conseller, però altres com Roger Torrent o Marc Sanglas (ERC), Dolors Camats (ICV), Laia Bonet, Rocío Martinez Samper, Toni Comín (PSC) o altres. Però no només dins els partits. Ara que ens trobem en un moment fundacional, de construcció de quelcom nou, de un canvi profund en molts àmbits, potser que els partits (ja ho han començar a fer) mirin a la societat civil per incorporar a la línia política persones amb prestigi que poden aportar encara molt més al país. Si fos així, la percepció de la política i els polítics per part dels ciutadans, seria molt més positiva.