Ai, la samarreta...

Al principi vaig tenir la percepció que la notícia era positiva. Una Fundació pagava una quantitat astronòmica al Barça per una publicitat a la samarreta. Si per la viabilitat econòmica del Barça s'ha de fer aquest tipus d'acord, em sembla perfecte i si, a sobre, és el millor acord publicitari mai signat, doncs encara millor. Ara bé, el debat ha aflorat, tothom en parla i posiciona (fins i tot Cruyff, que va perdent la seva credibilitat a marxes forçades) però mica en mica van apareixent més detalls sobre les conseqüències de l'acord. Primer, es deia que el logo de Qatar Fundation aniria lligat armònicament amb el d'Unicef. Bé. Avui llegiexo a La Vanguardia que Unicef passarà a darrera, sota el dorsal dels jugadors. La publicitat d'Unicef a la samarreta del Barça va ser un dels encerts més aclamats de la Junta presidida per Laporta. Només tenia un parany: si alguna vegada, pels motius que fossin, el logo d'Unicef desapareixia, la imatge del Barça podria caure en picat en tots els nivells. Unicef no pot desaparèixer de la samarreta. La junta de Rosell el manté però el situa en una posició dins la samarreta que, estarem d'acord, és residual i secundària.

No donaré la raó a Cruyff quan diu que el Barça a passat de ser més que un club, a ser un club més. Crec que no té raó. El Barça és i seguirà essent més que un club, que ha de tenir fortalesa i estabilitat econòmica, però que també es nodreix de valors socials, de civisme, catalanitat, democràcia, etc. i em costa ubicar tota la gestió d'aquest afer amb aquests valors, sobretot quan la Junta no ha consultat als socis aquesta decisió important, d'imatge i identitat, i s'arracono el logo d'Unicef a l'esquena dels jugadors. Diuen que qui paga mana, sí, però al Barça el financien els socis o els espònsors?

L'ALTRE CARA DEL CONSUM

Us adjunto l'article publicat en una revista jurídica digital.

http://www.legaltoday.com/practica-juridica/civil/consumidores_y_usuarios/la-otra-cara-del-consumo

Comença la campanya

Els caps de llista per a la demarcació de Girona

Ha començat la campanya electoral a les eleccions catalanes del proper 28 de novembre. Ens esperen 15 dies de bombardeig de missatges electorals de totes bandes. Això en el millor dels casos. El més depriment és escoltar retrets, desqualificacions i sortides de to que no aporten res al país ni als seus ciutadans. Esperem que sigui una campanya interessant i constructiva i que no se'ns faci feixuga.

Això sí. És important anar a votar. Darrerament, el distanciament entre la classe política i la ciutadania s'ha fet patent. El desencís, el desànim, la apatia vers a la política s'està estenent perillosament. Catalunya és un país complex, una nació que no té Estat propi, que tampoc forma part d'un Estat federal ni tampoc un d'unitari, amb una llengua co-oficial que no es respecta i s'intenta, per part de determinades institucions (i partits) centralistes, que desaparegui o sigui un element folclòric residual. Catalunya té prou elements de complexitat i dificultat per deixar-la en mans de l'abstenció.

Aquestes són les nostres eleccions, les eleccions del nostre país i el sol fet d'anar a votar és una mostra d'interès, d'afirmació i de prioritats. El proper dia 28 de novembre són les eleccions del nostre país.

I no serà per falta d'opcions. Fins a 39 llistes electorals. Unes més serioses que altres, unes més útils que altres, unes més sensates que altres. Unes més honestes que altres. El pluralisme, com a norma general amb les corresponents excepcions, és positiu. Això també ens diferencia de la resta de l'Estat espanyol els quals tenen només dos opcions reals o, si m'estires, tres com a màxim.

A Catalunya tenim la oportunitat de fer sentir la nostra veu i no l'hem de desaprofitar. És per això que s'ha d'anar a votar. Per dir que no estem d'acord amb el desgavell que ha viscut el govern del tripartit, a dir que no estem d'acord en què ens retallin drets reconeguts a l'Estatut, a dir que tot això no ens és indiferent i hem de votar per dir que volem que se'ns respecti, que volem un govern seriós i fort i que volem recuperar el prestigi i la dignitat perdudes en els darrers anys. Comença la campanya per començar a canviar!

La Roja discrimina

El dimecres passat varem organitzar des de l'Àgora d'Iniciatives Catalanes, juntament amb el Col·legi Major Penyafort, una xerrada del Cercle Català de Negocis (CCN). Certament és una xerrada d'aquelles clarificadores i reveladora. Un se n'adona de fins a quin punt el sistema de finançament perjudica Catalunya i el seu desenvolupament. El dèficit fiscal, que s'estima en 22.000 milions d'euros anuals, ens escanya d'una forma ignominiosa i, a sobre, la planificació d'infraestructures ens margina totalment, impedint i allagant el tràngol de la interconexió ferroviària amb la resta d'Europa.

Quan encara estic païnt les dades que ens va donar en Jaume Vallcorba del CCN, perfectament explicades, llegeixo que els jugadors de la selecció espanyola estan acordant amb la Federación Española de Futbol i la Secretaría de Estado para el Deporte, que les primes de 600.000 euros que han de percebre per la seva victòria en el Mundial de Sudàfrica, es tributin en quest país. El motiu de tributar a Sudàfrica és que, d'aquesta manera, pagarien el 21% d'impostos, mentre que a l'Estat espanyol haurien de pagar el 45%. L'Estat espanyol retalla inversions, congela pensions, les empreses pateixen cada mes per poder tirar endavant, el dèficit públic va augmentant, etc. però sembla que, pels jugadors d'elit, quan juguen amb La Roja, tot s'hi val i el govern de l'Estat és còmplice d'aquesta martingala legal però moralment dubtosa, sobretot, inisteixo, pel moment que estem vivint. Ara bé, que ningú s'oblidi de liquidar l'IVA puntualment, fer la declaració de la renta cada any ni pagar en el termini establert cap taxa o impost perquè no tingueu dubte que l'administració tributària actuarà. Això no és discriminació?

La visita del Papa

Sota el gran revolt que sembla generar la visita del Papa a Barcelona, observo com certes actituds poden arribar a ser fins a cert punt ridícules. S'han engegat diverses campanyes en contra d'aquesta visita. Hi ha gent que es gasta els diners i el temps per fer palès que no estan d'acord amb la visita del Pontífex a la capital catalana. Crida l'atenció aquella campanya, amb cert mal gust i una demagògia barroera, que incita a apartar les criatures, fent referència als escàndols de pedofília que han tocat a l'Església catòlica. 

Un, que pensa que els temes espirituals i religiosos (de totes les religions) són molt personals, d'una gran complexitat i que mereixen el màxim respecte, em sorprèn que els que critiquen actituds sectàries de les religions, facin exactament el mateix amb l'ateisme. Amb quin dret es pot criticar el cost de la visita del Papa quan també es gasten diners per fer campanya en contra? És un contrasentit i sembla que contra la religió catòlica tot s'hi val, quan s'hauria de tenir en compte que hi ha milions i milions de persones, bones persones, de bona fe, que quan s'insinua que el Papa és pederasta o coses per l'estil, se li fereix la sensibilitat. El respecte, a vegades, brilla per la seva absència.

Si no s'està a favor de la visita del Papa a Barcelona, és tant senzill com no anar-hi, i optar per anar a la muntanya, al gimnàs o al cinema.

Per altra banda, m'han indignat les declaracions fetes per Mariano Rajoy avui mateix quan ha dit que el fet que el Papa parli català és el millor que li ha passat a la llengua catalana en mil anys. Quin grau de cinisme! Després d'haver posat tots els esforços i recursos per dinamitar qualsevol intent de la llengua catalana per esdevenir una llengua normal i pròpia a Catalunya, quan se li ha negat la possibilitat d'utilitzar-la al propi Congrés dels diputats i a les institucions europees, sempre per part dels mateixos, ara dir que per cinc minuts que el Papa parlarà català és el millor per la llengua en els darrers mil anys, fa encendre els ànims. Més, tenint en compte que el Sr. Rajoy no deu tenir ni la més remota idea de què eren les homilies d'Organyà, Joan Maragall, Salvador Espriu o en Pompeu Fabra.

Aquest cap de setmana vindrà el Papa, cap tota l'Església catòlica i cap de l'Estat del Vaticà. Després dels actes lamentables de la vaga general -que han sortit a mig Europa- i que a totes les pàgines web de viatges internacionals, apareix com una de les ciutats amb més inseguretat, Barcelona ha de donar una bona imatge digna d'una gran capital.

Visita a Bordeaux

Gairebé un mes sense escriure en el bloc. Ha estat un mes d'activitat bastant intensa personal i professional però que ha deixat per una sortida a Bordeaux.

Enmig de grans impactes mediàtics com la feliç notícia de l'alliberament dels miners a Chile o la preparació de la precampanya electoral al nostre país, vaig escapar-me un parell de dies a l'altra banda dels Pirineus, direcció a l'Altlàntic i seguint el riu Garona, fins arribar a Bordeaux.

Des de petit havia sentit a parlar molt sovint d'aquesta ciutat. El món i la cultura del vi, sempre present per raons òbvies a casa meva, feia que la capital bordalesa fos un punt geogràfic de referència en converses, sobretaules i tertúles. No obstant, mai l'havia visitat i sentia curiositat per, finalment, poder descobrir la ciutat on Montaigne va se alcalde i Montesquieu va inspirar-se per escriure les seves obres.

Bordeaux és precisoa, neta, ordenada i civilitzada. Un centre històric clàssic, amb un aire parisenc, les façanes de les cases conserven el color ocre de les pedres de quan es van construir, i un blau marí de les golfes i taulades; les bicicletes es van entrecreuant amb els vianants sense tenir la sensació que t'estan atropellant i un tranvia modern et fa arribar a tots els punts de la ciutat...

Vaig donar la benvinguda a la tardor passejant arran del riu, per un passeig molt ben adoquinat, amb suficient espai per còrrer, patinar, passejar, jugar o, simplement assentar-te a mirar la ciutat o l'aigua. Un expemple de convivència de cultures és el barri que es troba prop de la porta de la Monede. Al teatre de l'òpera -imponent- s'hi representava Carmen de Bizet, la plaça de la borsa acollia uns manifestants que reivindicaven els seus drets molt pacíficament i la plaça digne on s'ubica l'Ajuntament, transmet aquella "grandeur" francesa que, a vegades (només de vegades) convidria tant a les instituciones del nostre país.

Bordeaux, doncs, és una ciutat molt recomenable. És la història del segle de les llums i és origen de grans vins. Idees i plaer.

On és la liberté, égalité et fraternité?

Ens creiem Europa o no ens la creiem? L'espectacle barroer que està organitzant el president francès amb l'expulssió de gitanos romanesos del país, és lamentable. Òbviament es pot discrepar de les posicions de la Comissió Europea, fins a cert punt és positiu (senyal del seu poder dins l'agenda política), ara bé, des del meu punt de vista, ja va començant a ser hora que la UE faci un pas endavant amb el tema de polítiques sobre la immigració i que els Estats prenguin consciència de la realitat política europea.

Es parla que la UE passa per un període de crisi insitucional. És cert, no ens enganyem. Però aquesta crisi es deu, entre altres coses, a la indiferència que els caps d'Estat dónen a la mateixa UE. No es pot impulsar la lliure circulació de ciutadans d'Estats membres dins la Unió i, a la vegada, aprovar expulsions massives de romanesos quan Romania és un Estat membre des del 2007. És exactament contradictori.

És probable que les formes de la comissària europea Reding no fossin les més adequades però tampoc ho han estat les reaccions de diferents membres del govern francès (amb el seu president al capdavant) menyspreant la normativa comunitària.

S'hauria d'estudiar més al detall la normativa aprovada per França però crec que una cosa és intentar erradir la delinqüència -fet que no va lligada a cap col·lectiu- i una altra ben diferent és a una ètnia o grup. Un govern no pot penjar etiquetes a grups socials, ètnies o nacionalitats. No és just ni responsable. Si es vol expulsar els immigrants delinqüènts, és una cosa, expulsar romanesos n'és una altra de molt diferent.

La UE i tots els Estats que l'integren, haurien de plantejar d'una manera seriosa i decidida la regulació de la immigracíó. Cal que s'harmonitzi mínimament aquestes polítiques perquè deixar temes tant sensibles de la mà de cadascun dels governs de torn de 27 Estats pot generar conflictes molt perillosos entre pobles i ciutadans perquè a vegades un té la sensació que la Liberté, égalité et fraternité queda molt lluny...