Després de les eleccions del passat dia 9, no tinc res a dir. Ja es veurà com evolucionen les coses i si cada partit -els que han guanyat i els que han perdut- estan a l'altura de les circumstàncies i saben, com es diu normalment, llegir els resultats (frase ambigua que normalment diuen però no compleixen).
Bé, després de tants de dies de política i campanya, avui parlaré de futbol. Ja em permetreu. Des que vaig començar a escriure al blog encara no havia escrit sobre futbol.
Pels qui em coneixen, saben que sóc un culé empedernit. Sovint em diuen a casa que ho sóc fins el punt que els hi perdono tot.
No ens enganyem. El Barça està malament. Són comptats els partits en els quals es juga bé i constantment es donen mostres d'estar perduts, d'una certa apatia que afecta a més jugadors dels que ens pensem (no culpem a Ronaldinho de tot). No sé si guanyarem la Lliga, ni la Copa ni la Champions. Les espectatives no són massa optimistes (ja se sap com és el culé) però la realitat és que la Lliga està complicada, la Copa es pot guanyar i la Champions, amb sort i més ganes de les posades fins el moment, ves a saber. Per tant, encara podem salvar els mobles.
Salvar els mobles, però, no vol dir que s'hagi de seguir amb aquest model d'equip. Roanldinho és cert que no ariba ni a la meitat del que era, Henry ha estat un error fitxar-lo, i Rijkard encara no tinc clar si és molt bon entrenador o bé és un mediocre.
Bé, no sé quina és la solució a tot plegat. Però no llençem la tovallola, perquè encara podem fer que la temporada no sigui un fracàs com alguns diuen. Ara bé, quan acabi la temporada hauran de canviar moltes coses. Radicalment. Aquest Barça, faci el que faci ara, només pot salvar els mobles, però sense generar il·lusió. Cal, doncs, deixar acabar amb tranquil·litat aquesta temporada, fer balanç i canviar aquest equip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada