Escric aquestes línies pocs minuts abans de la mev tornada a Barcelona, però les escric encara des de terres empordaneses. Aquests dies de setmana santa he estat a l'Empordà -amb un breu parèntesi el divendres sant a la baixa Garrotxa- on he pogut fer allò que se'n diu "desconectar".
Ha fet fred, molta fred, però la presència de la tramuntana, trencant el cel de la plana empordanesa, ha produit els seus efectes curatius.
Un empordanès, a vegades, no és prou conscient del gran privilegi que és viure en aquesta terra. jo no n'era conscient. Fins i tot quane estudiava a Barcelona, a l'època universitària, els caps de setmana m'atreia més el ventall d'activitats culturals, noturnes, festives i esportives que oferia i ofereix la ciutat comptal.
No sé si serà l'abandonament de la universitat i l'entrada en el món laboral, o bé el simple fet del pas del temps que fa que, quan arriba un període de vacances o un cap de setmana, només pensi en tornar a l'Empordà i que, amb una mica de sort, bufi la tramuntana justa per poder agafar aire fresc per tal d'encarar la setmana que començo.
Ja ho deia Raimon -que per cert, fa poques setmanes vaig assistir a un concert seu al Palau de la Música, simplement genial- que "qui perd els orígens, perd identitat". I és que, al cap i a la fi, des de l'Escolpai d'Empúries com Dalí, per moltes voltes que facin pel món, tots acaben tornant als seus orígens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada