Si bé fa un parell de dies escribia sobre el debat bipolar i alterat entre els líders dels dos grans partits de l'Estat espanyol, ara crec que toca fer una mica de comentari sobre el debat català que tot just ahir a la nit es va emetre per TV3.
Òbviament, en aquest debat sí que es va poder reflectir la varietat i pluralitat existent a Catalunya. Un debat real, just i igualitari entre les forçes amb representació a les Corts espanyoles.
Un podria pensar que els polítics tot són iguals, que sempre repeteixen el mateix, que s'omplen la boca de promeses i després fan el que els hi convé oblidant-se completament de les promeses i propostes fetes durant la campanya. Això pot crear -i de fet crea- desànim i frustració entre els ciutadans. Aquest sentiment no és bo. No és bo mai, però encara és pitjor quan estem en un país com Catalunya on l'autoestima, la nostra raó de ser, està sempre en una situació complicada.
Els que varem seguir el debat, varem poder veure l'intent constant de socialistes i populars de tornar al debat bipolar de la setmana passada entre Rajoy i Zapatero, i l'intent dels partits nacionalistes de treure el cap com podien.
Davant el menyspreu de socialistes i populars a aquestes forçes -el mateix menyspreu que s'exercita a Madrid- crec que només hi ha una sol·lució.
Per tant, em sembla que a vegades els catalans, ja des de fa uns quants anys, ens hem equivocat d'enemics i d'aliances. I aquestes aliances no són ni l'abstenció ni el vot en blanc. Ha de ser un vot per fer respectar i sentir Catalunya a Madrid per tal de recuperar el prestigi d'un país de primera a Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada