dilluns, 30 de juny del 2008

En Bassas se'n va

Imagino que certs àmbits socialistes (m'agradaria pensar que no tots) deuen estar orgullosos, contents i exultants després d'haver aconseguit arrencar la crosta que els hi feia tanta nosa. En Bassas plegarà havent fet un gran servei al país i a la professió de periodista. Sempre rigurós, amb sentit de l'humor, proper. En Bassas té una idea clara del que ha de ser Catalunya Ràdio: la Ràdio Nacional de Catalunya. I el trobarem a faltar, segur.

En Bassas se'n va com un senyor i excel·lent professional com és, però jo, que m'ho miro des de fora, ja em permetreu fer un petit cop de puny sobre la taula davant un fet denunciable, sectari i injust, digne del caciquisme més ranci.

Temps enrera vaig escriure en aquest mateix blog un article que es titulava "TV3, la seva", doncs ara els tentacles han arribat a la ràdio sense cap dissimulació. Ja feia mesos que l'aparell dels socialistes catalans, capitenejats en aquest cas pel Sr. Joan Ferran, van expressar sense cap mena de vergonya ni pudor que, a TV3 i a Catalunya Ràdio s'havia d'arrencar la "crosta nacionalista". Doncs bé, enhorabona senyors, ja ho han aconseguit. El que passa és que a part d'arrencar aquesta crosta, ens han fet perdre a tots els catalans a un dels millors professionals d'aquest país. Però això, és clar, no els importa. Als sectaris només es mouen pels seus propis interessos i, sincerament, vist com van les coses, els interessos del PSC no són els de Catalunya sinó que més aviat miren (cada vegada més descaradament) cap al Carrer Ferraz de Madrid i així no podem tenir projecte de país i Catalunya no pot anar bé.

"Decapitar" a un periodista d'un mitjà públic (o posar-ne un afí al teu color polític) és un operació equiparable al tant criticat Berlusconi amb l'única diferència que ell ho fa amb canals de televisió de la seva propietat i en canvi ells ho fan a mitjans públics, de tots. Catalunya, que és un país petit, amb les particularitats i limitacions que tots coneixem, no es pot permetre el luxe de prescindir de professionals de la talla de l'Antoni Bassas.

Ara només ens queda l'únic reducte de sentiment de país d'en Basté a RAC 1, un altre professional de cap a peus, format precisament en els matins d'en Bassas. Jordi Basté que, dit sigui de passada, ja van apartar -en aquests cas, de les nits- de Catalunya Ràdio amb l'arribada del primer tripartit. O sigui que aquestes maniobres no són una novetat per els Ferran i companyia.
I per acabar, només donar les gràcies a l'Antoni Bassas per acompanyar-nos durant les primeres hores de cada dia durant 14 anys, gràcies per la seva professionalitat, els seus tertulians i col·laboradors. Gràcies per creure que la ràdio pública catalana és i ha de ser la ràdio nacional de Catalunya, malgrat els hi pesi a alguns.

1 comentari:

Marc. ha dit...

El + trist de tot aquest afer és el paper que hi han jugat els que tenen "LA CLAU", els que prediquen la independència i són incapaços de mantenir la independència de TV3 i CATALUNYA RÀDIO, els caïnites d'ERC, que per tal de fer mal a CDC són capaços de vendres el país.
Molts votant de CDC, en certes eleccions vam fer el pas de votar ERC, sense cap complexe, pel que veig els votans d'ERC no són tant madurs, i en Montilla i els seus van desarticulant la Generalitat i el país.