Veient el que està succeïnt a Gaza, a un se li encongeix el cor. Com pot ser? El conflicte entre Israel i Palestina ve de lluny, és molt complexe i cada vegada té més difícil solució. El temps, a voltes, cura coses, però a voltes només fa que els retrets, l'odi, el ressentiment i la venjança vagin en augment. Possiblement és el que passa entre aquests països.
La Unió pel Mediterrani, que tant cofois vam acollir a Barcelona com a seu, resta quieta, silent i malauradament iútil. Ara, en aquests moments on la solució al Pròxim Orient sembla tant complicada, és quan el paper conciliador, -la raó de ser- d'aquesta Unió de països mediterranis ha de desplegar tota la seva força, ha de proposar el diàleg, la complicitat, la voluntat de tots els països per tal de remar cap a la direcció que porti a la pau. Palestins i israelians, tenen massa odi, dolor i rencor per poder-ho fer ells sols. És aquí on la col·laboració d'altres Estats hi té un paper determinant.
Òbviament, des del moment en què un Estat pren partit cap a un dels dos costats, s'autoesborra d'aquest paper conciliador.
Si volen que Barcelona sigui la llavor de l'entesa entre aquests dos pobles en guerra, que es parli de pau, de diàleg, i s'estenguin les vies diplomàtiques necessàries cap a les dues bandes en conflicte. La solució no és ni Israel ni Palestina. La solució és que es deixin de matar els uns als altres i que es busqui una alternativa política per intentar evitar més victimes innocents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada