divendres, 20 de març del 2009

De què anava la manifestació?

Aquesta ha estat una setmana estranya. Si més no, agitada. Manifestacions, violència, reivindicacions, vagues, estudiants tancats, estudiants desallotjats, estudiants estomacats, periodistes igualment estomacats,... Afortunadament, en el nostre país, no estem massa acostumats a viure aquestes actuacions policials. Veient-ho per televisió, la veritat és que impressionen i fa recordar aquelles imatges, amb color una mica cremat, de principis dels 70, quan "els grisos" perseguien a ciutadans que es manifestaven per la llibertat i la democràcia. crec que a la mateixa Plaça Universitat.
Ara les raons i el context no tenen res a veure i seria una error comparar-ho, però no recordo haver vist, des que tinc us de raó, una càrrega policial a Barcelona com la del dimecres passat.
Independentment d'això, hi ha un fet que no acabo d'entendre i, sincerament, em va incomodar. Què hi feien les estelades a la manifestació? Si no vaig errat, la reivindicació dels estudiants es basava en la oposició al pla de Bolonya que no té res a veure amb la defensa de la sobirania i la nació catalanes. Sovint tendim a barrejar les coses i, amb certes actutuds, el que es fa és desprestigiar símbols que representen una col·lectivitat que en aquest cas no és, precisament, la de l'oposició al pla Bolonya.
Sóc conscient que allò realment important dels fets de les manifestacions de dimecres no és la presència desubicada de senyeres i estalades, sinó que els fets greus i sobre els que cal investigar i reflaxionar tots plegats és la violència d'uns i altres. Sempre seré un defensor de les reivindicacions de causes nobles, segurament amb estil divers del que han fet els estudiants, però prefereixo això que l'absoluta passivitat i idiferència d'altres. Dic això amb el convenciment que, tot i amb els seus defectes, el pla Bolonya no és una mala idea. Conec més d'una i dos i tres persones de la meva promoció de la universitat que varen anar d'Erasmus i van haver d'allargar un any més de carrera perquè no els hi convalidaven l'any d'estudis a l'estranger. No hi ha cap pla, cap sistema perfecte, tots tenen els seus avantatges i els seus inconvenients i s'ha de debatre per tal de valorar si val la pena o no. A cops de porra o amb tancades universitàries no s'arriva enlloc. Es volia parlar de l'educació universitària i s'ha acabat parlant sobre la proporcionalitat de la violència de la policia. Així doncs, potser hi ha hagut varies coses que han fallat, tant d'un costat com de l'altre.