Cal reaccionar

L'altre dia vaig poder assitir a l'obre "L'inspector" que s'està representant en el Teatre Nacional de Catalunya. De tant en tant m'agrada anar a veure alguna obra al TNC. És un teatre que van inaugurar quan jo devia tenir uns 15 anys i recordo la primera representació que vaig anar a veure-hi: La Gavina de Txèkhov. Trobo el programa i veig el repertori conformat per actors de la talla de Pere Arquillué, Anna Maria Barbany, Joan Borràs, Núria Espert, Josep Maria Flotats, Ariadna Gil, Ramon Madaula, i Josep Maria Pou. quin repertori!!

El fet de tenir un teatre nacional català, sempre ho he trobat un motiu d'orgull per el país. Potser és una tonteria per a molts, però a mi m'agrada tenir el nostre teatre nacional, la nostra ràdio nacional, la nostra televisió nacional, himne, bandera i diada, malgrat el que diguin certs magistrats.

Doncs bé, "L'inspector", obra de Gógol escrita en la primera meitat del segle XIX, malauradament és vigent en els nostres dies.

En primer lloc, cal situar-nos en el context d'un comèdia. Si ens ho mirem amb ulls seriosos i sense sentit de l'humor, el que succeeix a l'obra no fa ni gota de gràcia. Ara bé, amb l'exegeració mostrada pels actors -Lluís Soler com a protagonista borda el paper d'alcalde del poble- aconsegueix arrencar els somriure dels espectadors constantment.

No explicaré l'obra, però no desvetllo res si dic que aquesta comèdia tracta de la corrupció, de mantenir-se al poder sigui quin sigui el preu. Em sembla que em sona d'alguna cosa això. Gógol ho va denunciar fa més de 150 anys i el tzar li va fer abandonar Rússia.

Ara, hi ha corrupció en el poder, es denuncia als mitjans i a tribunals (que, sigui dit de passada, a vegades lamentablement es confonen i es barregen), ningú dimiteix i tothom ho sap. Ara bé, el fet que se sàpiga i que surti a la llum és bo, democràtic i senyal de transparència, però això sol no serveix per a res. Per tal que el país demostri la seva maduresa democràtica cal la reacció de la gent i de la societat.