Tot i que en tinc la temptació, no escriuré sobre els nombrosos casos de corrupció que aquests darrers dies omplen les pàgines dels diaris. Em sembla un espectacle penós que només fa que reafirmar-me que, certa gent (i amb això no vull dir tots els polítics) no té la concepció clara del que és gestionar el diner públic, de tots, mostrant un despreci a les institucions, a la democràcia i, en definitiva, a la resta de ciutadans. Però no en vull parlar perquè considero, potser ingènuament, que la immensa majoria dels representants polítics són honestos -uns més vàlids que altres, però honestos- i aquesta minoria que embrut la política s'ha de jutjar i apartar dels càrrecs públics i girar pàgina per tal que no es torni a repetir.
Avui volia escriure sobre el recent nomenament de Johan Cruyff com a President d'Honor del Barça. Vagi per endavant que em declaro barcelonista empedreït i que reconec tots els mèrits que Cryuff ha fet en el Barça, ja sigui com a jugador que com entrenador. Ara bé, em sembla que la decisió que ha pres la Junta directiva del club, a menys de tres mesos per les eleccions és, com a mínim, discutible o precipitada.
És òbvi que, al marge dels seus èxits, la figura de Cruyff, dins el barcelonisme, genera una gran controvèrsia. això és innegable. Pot haver estat un gran futbolista, pot haver aconseguir grans èxits com a entrenador, però la figura d'un president d'honor ha de ser quelcom més. Ha de generar unanimitat, consens, concòrdia, pau social en el club, un personatge que encaixi sense problemes amb qualsevol president que hi pugui haver al Barça...i Cruyff no compleix aquestes característiques, més aviat al contrari. L'altre dia llegia a La Vanguardia si algú s'imaginava la presentació dels nous fitxatges de l'any que ve amb Sandro Rosell i Johan Cruyff?
A més, reconec que em va semblar correcte que es nomenés a Cruyff com a seleccionador català. Donava projecció internacional a la selecció nacional, donava nom, prestigi i també bon joc. Ara bé, potser el Sr. Cruyff s'ho hauria d'haver pensat dues vegades abans d'acceptar aquest càrrec honorífic dins el Barça perquè, tot i que jo sóc culé, no és massa estètic que el seleccionador català ocupi un càrrec dins un club concret.
El país té problemes moltíssim més greus que el nomenament del nou president d'honor del Barça, ho sé, però això ja en parlarem un altre dia. De moment, esperem guanyar dissabte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada